dijous, de gener 31, 2008

Obviaré

A Ella, que ja sap el com i el quan
A Ella, que tot i no estimar-me amb les mans, m'estima amb els ulls

Obviaré tot allò lleig, allò que no ens pertany o que ens pugui malferir. Obviaré la pau, la pluja, la roba estesa i els estúpids comentaris posteriors. Obviaré que ens estimem i que ens fem l’amor cada cop que ens mirem als ulls. I que no calen paraules ni llavis, obviaré. Obviaré que em cremo i tinc por. Obviaré tot això per venir de nou, i completament nu, cap a tu.

dijous, de gener 24, 2008

Maleïdes Frases Maleïdes

Aquest és un post atípic, participatiu, similar a la proposta que vaig fer fa un temps i que vaig anomenar "El català és fàcil (si passes de Pompeu)" i que va donar lloc a un post surreal i absurd però si més no, curiós: Els amants mortals de l'andamiu.

En aquesta ocasió, el Bròquil preten recollir el màxim nombre del que podríem anomenar Maleïdes Frases Maleïdes. Aquestes són expressions que alguna vegada ens han dit les dones per a no voler continuar una relació, per a plantejar un problema dins de la parella, frases que es diuen quan s'esdevé quelcom "gros", frases per deixar-ho còrrer o simplement expressions que fa mal sentir-les, que haurien d'estar prohibides o haurien d'anar purlupenal. Totes són frases que haurien de desaparèixer de la faç de la terra en un cop d'efecte de l'Institut d'Estudis Catalans o de la Real Academia de la Lengua Española. Aviat els hi ho proposaré. Frases que més valdria no sentir mai més. Com podreu suposar, la primera de la llista i potser la més famosa d'aquest Bròquil, és el ja nostre "T'estimo molt, però com a amic".

Agraeixo la contribució desinteressada i entusiasta a la llista preliminar que ve a continuació als amics i estimats Ferrandis, Flechazos, Sézar, Minu, Andreu, Macroalex, Danii i Juanju.

A continuació, la llista preliminar (força completa, tot sigui dit):

1.- T’estimo molt, però com a amic
2.- Acabo de sortir d’una relació de parella i no estic preparada per tenir una relació
3.- No t’oblidaré mai
4.- Mai ningú t’estimarà com jo
5.- Em caus molt bé, ets molt simpàtic
6.- Ets molt maco
7.- Ets com un germà per mi
8.- Hem de parlar…
9.- Es que ara no se que fer amb la meva vida, quan m’aclareixi et trucaré.
10.- Es que som massa diferents / Es que som massa semblants
11.- Si ens haguéssim conegut abans...
12.- L’altre dia vaig somiar amb tu però no t’ho puc explicar
13.- Ens truquem / Ja quedarem
14.- No em facis parlar, que serà pitjor...
15.- Tu quan siguis gran seràs un bon pare
16.- És que no vull perdre aquesta amistat tant maca
17.- És que no em vull sentir lligada
18.- Estic enfadada amb tu; no saps per què?? Pensa-hi, doncs... / Estic enfadada, tu sabràs perquè...
19.- Ells no poden donar-me el que em dones tu...
20.- No ets la persona que vaig coneixer


I agrairé que entre tots, amb els vostres comentaris, fem una llista ben completa d'aquelles frases que "las carga el diablo" i que dolen i que no volem sentir més... Animeu-vos, segur que alguna en teniu que no hi és a la llista (la llista és plena de les fàcils, les típiques-tòpiques...).

Després, com no, faré un post amb el seguit de frases, que serà la muerte a pellizcos.

P.D. Les nenes, noies i dones també podeu dir les vostres, eh...?? Que de ben segur o són ben idèntiques o, tot i que amb matisos, fan igual de mal... Ara bé, jo parlo de les que les dones diuen, que són les que conec... Les derrotes, ja se sap...

dilluns, de gener 21, 2008

Auf Wiedersehen!

No m'agrada el teu pragmatisme.
No m'agrada la teva fredor, tan teutona.
No m'agrada aquest posat d'hiperresponsable.
No m'agrada que no puguis donar-me ni un minut de la teva vida.
Ni que posis la galta, com la meva tieta àvia.
Ni un petó ben fet m'ofereixes?

No m'agrada que et facis l'ofesa sense raó,
ni que pensis que sempre el dolent sóc jo.

Ja no m'agrades. Ja no. Ja m'he curat de tu.

I et deixo aquest regal de comiat:

Ausencia quiere decir olvido,
decir tinieblas, decir jamás,
las aves suelen volver al nido
pero las almas que se han querido
cuando se alejan no vuelven más.

Fernando Celada / Jaime Prats

divendres, de gener 18, 2008

T'estimo molt, però com a amic (III)

(Sí, sí. Ja hi tornem a ser. Tercera, i segurament, no pas última entrega del ja famós i guardonat T'estimo molt, però com a amic).

Llavors va arribar aquell punt on ella, a més de tenir la paella pel mànec, doncs ja havia deixat clar que eren Amics (i, pel que semblava, sense cap dret a fregament de cap tipus... és a dir, contacte, el mínim...), va començar a fer-se la interessant.

Aquella nit de dijous van retrobar-se (per utilitzar un mot grandiloqüent que faci d'una història força mediocre quelcom interessant...) en un local més aviat escarransit i caloròs on, ves per on, feien una festa Internacional. Amb banderetes dels països i tot. Què bonic... eh?! Quan el veiè, ella se li tirà al damunt amb una abraçada que deixà sense respiració al nostre protagonista (una de les possibles causes que es baralla és la talla de sostenidor que té ella, no se sap exacta, perquè els físics no l'han pogut calcular encara... el que està clar és que és en potència de deu...). Al moment ell se n'adonà que l'alcohol estava fent estralls tant a l'interior com a l'exterior d'ella: els seus ulls mostraven una mirada (un pèl) perduda en l'horitzó del local... Així ell, segur d'ell mateix -tot sigui dit-, va intercanviar quatre impressions i quatre paraules, més aviat cordials, i va tornar amb el grup d'amics amb qui havia arribat al local. Mostrant-se més fred que de costum. Era més fort, aquella nit.

Vet-ho aquí que més tard la música començà a ser (fins i tot!) ballable. I la gent s'animà una mica. Ella era amb una amiga que ell coneixia i de tant en tant, ell, com no, tingué el detall d'anar a veure-les i fer tres passos de dansa amb elles, tot intercanviant quatre mots més i alguna rialla. Va arribar un moment en que ell estava força fart de tot, de la calor, de la música lamentable, i de la gent -més aviat estúpida, en un judici fet totalment a priori i per l'aparença- que hi havia i al tombar el cap va veure com ella ballava amb un xicot alt, ben trempat, guapot. Llavors, no se li va acudir res més que anar cap allà i deixar-li anar a la cara "Te gusta este chico??". I ella (quina altra resposta podria haver donat, recordem que és la protagonista inigualable, l'estrella indiscutible i irremplaçable dels T'estimo molt, però com a amic) diguè: "No, solo somos amigos". És clar. Què il·lús! I ell que es quedà pensant: "Però què li he preguntat, jo? Acàs li he dit si eren "nòvios"? Només li he dit, innocent de mi, si li agrada el noi, si el besaria desenfrenadament, li arrancaria la roba i li faria l'amor sobre una taula... no si es vol casar amb ell...". I quina fou la resposta: "No, sólo somos amigos". Ah! D'acord! Molt bé! Ens quedem més tranquils. Només són amics. I ell, fart de tanta tonteria, i que tant se li'n feia tot, marxà cap a casa, després d'haver quedat que Ella el trucava per quedar el cap de setmana. Marxà sense acomiadar-se d'ella, és cert, entre d'altres coses perquè quan va marxar no la trobà per enlloc i pensà que estava a algún racó amagat i fosc amb el xicot ben plantat. A més, una altra noia, la senyoreta C insistia en que marxéssin i que l'acompanyés. Ejem.

El dilluns següent (i ara ve el tema de "començar a fer-se la interessant") ella estava conectada al gran mitjà que absorveix els joves (i no tant joves) avui dia, el Missatger, més conegut com a Messenger. Com de costum, no deia res. Ell, que s'atreveix a trencar el gel i diu... "Qué tal..., estoy esperando tu llamada... Hoy es lunes". Uns minuts més tard, ella (oju, que és molt bona aquesta): "Estoy enfadada". Ah! Claaaar... Enfadada... Jeje... Magnífic. Venga. I ell que riu... de debó, que riu i li contesta: "Gracias. Y se puede saber porqué? O tendré que adivinarlo? Me vas a obsequiar con un -tu sabrás...-??? Vaaa... porfiiii...". I ella que, després de pensar-s'ho, decideix explicar-li els "tremendos" motius pels que està enfadada:

Motiu 1) Porqué me estuviste mirando toda la noche cuando bailaba con mis amigos con cara enfadado... (Comentari: Pa' mear y no echar gota; mirar-la enfadat, ell?? Ui, ui, ui... que començava amb l'egocentrisme... Que ell la mirés d'acord, però enfadat? Perquè hauria d'estar enfadat... Era per riure... Com s'ho manegava la tia...).

Motiu 2) Porqué me dijiste eso de aquel amigo y no puedes entender que tenga una amistad con un chico (Comentari: Qué te dije?? Acaso te obligué a que te lo follaras??? Vengaa vaa... ).

Motiu 3) Porqué te fuiste sin decir nada (Comentari: D'acord, aquí tenia raó però no la vaig veure i... tampoc n'hi ha per tant... que no me n'anava a la Guerra del Vietnam...).

Llavors van tenir una conversa com una tragicomèdia grega i ell va acabar cedint dient-li: "mira, quedamos un dia de estos te invito a una copa de vino y hablamos tranquilamente..." I pensava: "Si quieres que venga tu amigo" (això però ho va callar... i més valia...).

I aquesta és la història, ja us deia, lamentable, bastant mediocre, però que explica com una dona, en aquest cas, l'Amiga per antonomàsia, pot capgirar i/o tragirar una situació absolutament inocent i impoluta en un problema de caire global al que hi ha de ficar mà la O.N.U., el president dels Estats Units d'Amèrica (que és especialista en resoldre conflictes i sinó pregunteu a Irak què bé els hi ha anat) i finalment, potser fins i tot, Santa María, la mare de Déu.
Total, en paraules planeres i per resumir, que d'una xorrada l'Amiga en va fer una muntanya i, fent-se la interessant tot dient que estava enfadada, va guanyar temps per a pensar en la poció que l'acabaria de matar.

Jo diré una cosa, un apunt final, si m'ho permeten: un home no pot tenir una dona com a amiga. I punt. (Entengui's, sense pensar, alguna vegada a la vida, en fer-li alguna cosa més que una abraçada...). Jeje... Qui digui el contrari menteix.

I sinó que li preguntin al de l'anunci d'una famosa beguda refrescant. Em quedo amb la frase: "pensás que te entiende, no..., solo te imagina sin ropa...".



I les dones? Que no ens imaginen sense roba, per molt amics que siguem?? (D'acord, a mi no, però dic a d'altres ben plantats...).

Seguiré reflexionant-hi i donant-me cops de cap contra la paret de l'habitació.

Gràcies. I bona nit tinguin...

dimarts, de gener 15, 2008

27 possibles raons per estimar-te, Amic

1.- Per aquells dies d'English Connection en què estàvem enamorats de la Laura i ni un ni l'altre havia fet la famosa Composition i reiem amb la Verenna, la Harvey o aquella altra de qui no recordo el nom...

2.- Per aquell Benicàssim, el Millor (amb majúscules) i potser l'únic que hi haurà, i, sobretot per Jon Spencer Blues Explosion!

3.- Per Can Barba, per les tardes a la "parro", per les misses de Diumenge... (cullons, assumi'm-ho, tothom té un passat).

4.- Per aquell viatge a Londres; pel fred, per Piccadilli Circus, pel Fish & Chips dels cullons, per la vella "cascarrabies" del London Eye... jeje...

5.-Pels milions de Baobabs i els Barça's, Popeyes i Estrelles...

6.- Per l'Estartit i la paella a La Gola (la que no t'agrada tant com a mi: deu portar ceba).

7.-Pels partits de futbol, sempre lamentables, sempre precedint uns quintos...

8.-Per "l'insti", els esmorzars plegats, els patis...

9.- Per l'època de Marcelisky Pan y Güisqui i/o Fuascat Band i/o Popochin Trio, quan ens venieu a veure assajar (o fer l'imbècil, que vindria a ser el mateix...).

10.- Pels matins i els cafés, per les birres (again) al bar i per les festes de la U.A.B.!!

11.- Per Jimmi Hendrix, per Belle & Sebastian, per Radiohead, per Ocean Colour Scene, per la música en comú... i la que no...

12.- Pel Cata, l'inigualable, l'inimitable, l'inacabable... i els seus diumenges al sol amb el vermut.

13.-Per aquell viatge a Rumania; per l'Aïna perdent el passaport.

14.- Per Can Elu, Can Pimplón i Can 69... per tots els Can's que vindrán i el que suposen!

15.- Pels Cap d'Any's, per les innumerables Barraques...

16.- Pels Verdi's (quan encara anaves al cine, i no et baixaves les pel·lis de l'E-mule).

17.- Per la mandra comú de diumenge tarda.

18.- Per tots els Mundos, per Doctor Calipso, pel reagge i l'ska que hem ballat... i el que hem de ballar...

19.- Per aquella magnífica assignatura de Cosmologia (lliure elecció) que vam triar de fer junts. Per què algún dia ens doni resposta a les eternes preguntes sobre les dones i no parli tan de forats negres i de galaxies que es contrauen i s'eixamplen... Perquè s'acabin les metàfores!!

20.- Pel primer cop que vas pujar al cotxe amb mi i et vaig dur a algún lloc. Pel primer cop que vaig pujar al cotxe amb tu i em vas dur a algún lloc.

21.- Pels "m'importa poc", pels "felicitats", pels "mare, vaic a comprar el pa" (que per cert, mai has dit), pels "jor", pels "aaats"...

22.- Per Quatretondeta, per què la conegui algún dia...

23.- Per la paella sense ceba.

24.- Per les eternes disputes verbals (i de matrimoni) amb l'Àlex... com riem, dios...

25.- Per les tardes a casa els teus pares, roban-te CDs, copiant música, imprimint portades, gravant DVDs...

26.- Pels Güini Güinis arreu on viatjem...

27.- Perquè em dona la gana.

Felicitats Andreu...! T'estimo puteta.

Aquí et deixo el meu humil regal...

dissabte, de gener 12, 2008

Sóc sucre

Res del que diguis serà en va. Res del que facis servirà de res. Res del que pensis que et pot ajudar, serà d'ajuda. Res, de debó, res del que puguin dir-te tindrà cap raó de ser, ni cap fonament real. No existeixen ni les teories, ni l'empirisme, ni l'experiència, ni els manuals de pesca. No hi ha res a fer. Són Elles que tenen la paella pel mànec.

I quan el dia menys pensat se't presenta una situació idònia per a, si més no, flirtejar amb aquella noia que et deia quelcom fa uns dies, no en téns ganes perquè, mira tú, ves per on, ha aparegut el fantasma de l'amor, aquell espectre imaginari que no et deixa pensar en res més que en uns ulls. I escrius missatges, tota la nit. No pares. I no estàs pel que has d'estar. I menys quan des d'afers exteriors se t'imposa que t'hi llancis, que la rossa està extremadament pendent de tu, que la téns "a tiro".

- "Llança-t'hi tu si tan a tiro la veus... i deixa'm una miqueta en pau, no?" -li hagués dit, amb una mica de manca d'educació-.

Jo em retiro. Passo. No jugo. Sóc sucre.

dimarts, de gener 08, 2008

Bons Propòsits pel 2008

Ja torno a ser per a terres germàniques i amb els ànims renovats, amb ganes de donar-li una empenta als experiments per a enllestir tot el possible fins a l'hora de marxar (no sé, no sé quan serà però cap a mitjans de Febrer, després que l'Ester -qué bé que s'ha decidit a venir!!!- vingui a fer-me una visiteta).

Per aquest 2008, i fent el que s'acostuma a fer per aquestes dates, vaig a deixar anar alguns dels desitjos, propostes, intencions que em vénen al cap avui (no sé quants seran, els que surtin... que és gratis):

1.- Desitjo no sentir la frase maleïda de "T'estimo molt, però com a amic". Si no m'estimes com jo vull, diga-m'ho amb els ulls i prou, que ja ho sabré veure.

2.- Espero gaudir dels meus amics com fins ara, amb els Gin Tònics que això impliqui i amb els silencis, necessaris. I amb la complicitat aquella d'aixafar-nos un peu per sota la taula quan un està dient una bajanada.

3.- Vull escriure més, llegir més (molt més -propers objectius: Incerta Glòria, La conjura de los necios, Como una novela, El jugador-), tocar més (que no tocar-me més...) i per tocar enténgui's la guitarra i cantar més (i no al Bohemia, karaoke tronat de Sant Cugat) sinó a casa, a algún festival local, nacional o internacional, a la dutxa, o al carrer, a les tantes de la matinada).

4.- Publicar un JBC (Journal of Biological Chemistry). Això sí que és apuntar alt. Però mira, d'il·lusions i somnis també es viu, i jo sempre he sigut una mica somiador. I optimista.

5.- Espero utilitzar la bicicleta que els Reis Bons (si és que n'hi ha de bons...) m'han regalat pujant al Puig Madrona, com a mínim, i fent la "Pedals de foc" com a màxim.

6.- Ballar un vals amb tu, a ritme de "Someday my prince will come" de Miles Davis, a qualsevol pàrquing amb la ràdio del cotxe a tope i les finestres obertes.

7.- Deixar la Fanta de llimona i el cola-cao per xiclets de benzedrina.

8.- Poesia, poesia, poesia...

9.- Que otorguin un premi, el que sigui, a Muchachada Nui i a Todd Solondz.

10.- Cuinar una fideuà per tu i per mi, i brindar amb Cava "Privat" o amb un Priorat de nom "Maius".

11.- Llevar-me, algún dia de l'any, amb temps per esmorzar amb calma i anar a la feina sense fer bogeries a dos rodes per la cuneta. Això també és apuntar alt.

12.- Que Faemino y Cansado m'enviïn una postal desde la sala Galileo Galilei.

13.- Que en Ruibal tregui un altre disc, ja.

14.- Un Festival de Jazz de Terrassa immens i inoblidable, desitjo.

15.- Quinze "niñas bonitas". O només una, però que em deixi jugar per jugar i tornar-me boig per ella i ella per mi. Res de Dolces Vitas. Jo ja m'entenc.

16.- Més Jazz, més Funk, més Soul & R&B, més música, més Estanislau Verdets, més Andreu Martínez Projects, més Radioheads, més Dave Hollands, més projectes musicals com deu mana i menys "Operacions Triumfo" i "Tú sí que vales" i pollades per l'estil.

17.- Que se mueran los feos, porqué se llevan las chicas.

18.- Més futbol: jugar-lo, entengui's.

19.- Més il·lusions, més optimisme, més ganes, més temps, més tu i més jo.

20.- Al·lèrgia? 0% gràcies.

21.- Més Estartit. Un arrós amb llemàntol de La Gola.

22.- Que la Julia, l'Ameba i la Michi em visitin a Barcelona i que jo les visiti allà on siguin.

23.- Que la malaltia de la dona d'un amic meu, amiga meva, marxi per on ha vingut, que s'avergonyeixi de ser un entrebanc en la felicitat d'una parella esplèndida. Que fugi de por!

Desitjo il·lusions de tots colors i gustos per tots els que llegiu això, i tot i algún plor, algún moment delicat, algun entrebanc, ens podem seguir veient i llegint i gaudint i plorant de felicitat.

Com diria un amic meu "Antes roto que doblao".

Bon dia tingui.